LA FESTA MAJOR DE SANTS NO TE FINAL

La última setmana d'Agost significa moltes coses: per uns el final de les seves vacances d’estiu,  i per altres l'inici d’una setmana que estan desitjant des de el mateix Agost del darrer any, és a dir, arriba la setmana de la FESTA MAJOR.
Aquesta va néixer segurament quan molts dels que llegim aquest article no érem ni en els pensaments, simplement érem una idea de futur, però vet aquí que a dia d'avui aquesta festa encara perdura en la ment de molts santsencs i santsenques.
Jo des de petit la he disfrutat com el que més, la meva família forma part d’una comissió d'un carrer. En la darrera festa ens vam assabentar  amb la noticia de que l'actual president de la federació de carrers finalitzava mandat i que no seguiria al capdavant de l’organització i va ser on molts de nosaltres vam patir per la nostre festa del nostra barri.
Companys la festa major necessita de l'esperit de la gent jove per seguir tirant endavant, poc a poc hi han carrers que han patit el canvi generacionals i  que és necessari com també crec que ha d'anar acompanyat d'una injecció d'experiència que només ens la poden donar la gent que ha estat fins ara exercint d'autèntics líders de la festa major. Tot i que com no podia ser d'una altra manera la crisi ens golpeja a tothom i les subvencions son mínimes per aconseguir els millors propòsits, hem de ser capaços de superar les adversitats i tirar-ho endavant.
Amics/es la festa ens necessita, Sants no pot estar sense festa, hem d'aconseguir que seguim disfrutant-la com fins ara i aprofitant el desenvolupament de les noves tecnologies per aconseguir tenir la millor festa tal i com tenim el millor barri de Barcelona.


               Visca la festa major de Sants, Visca la vil·la de Sants i Visca Catalunya !!!

EL 9 DE JULIOL TOTHOM AL CARRER

“SOM AQUÍ”

SOM AQUÍ perquè la convocatòria del 9 de juliol ha estat feta per la societat civil, sense ajudes oficials, amb el treball voluntari d’ aquest poble tossut que no fa tuf de connivència amb l’enemic, que no vol afavorir els interessos de l’estat que ens oprimeix i ens escura les butxaques a consciència.

SOM AQUÍ perquè estimem la nostra terra catalana i la volem lliure del regne d’Espanya que la menysprea, l’espolia i no la deixa ser com és. Tenim un mal present, cert, però el nostre futur irrenunciable és clar i porta per nom INDEPENDÈNCIA.

SOM AQUÍ perque el poble de Catalunya, homes i dones de totes les edats: infants, joves, adults i vells, no som gent anònima, tenim noms i cognoms, història compartida, llengua mil.lenària, cultura i arrels molt profundes que estimem. Ningú no ens pot obligar a renunciar-hi.

SOM AQUÍ amb un compromís radical. Com deia l’enyorat mestre Joan Solà: no col.laborarem ni un minut més amb els qui ens trepitgen com a poble, ens perjudiquen, ens ofeguen i ens volen extingir sigui per via ràpida o per via lenta.

SOM AQUÍ perquè la nostra aposta de futur és la INDEPENDÈNCIA, feta de renúncies i fidelitats al llarg dels anys. Ens sentim hereus dels qui, de cap a cap de la història, han mort per salvar la nostra identitat i som responsables de les generacions futures -que molts ja no coneixerem- i que mereixen una terra lliure.

SOM AQUÍ perquè no volem, ni un minut més, nedar i guardar la roba. Fa anys que nedem vestits. La nostra roba és de marca, i es diu terra, llengua i cultura catalanes, treball constant, prosperitat generada pels catalans adés i ara. Ningú no ens prendrà la roba si abans no ens mata. Som conscients que podem morir per la nostra gent i per la nostra terra.

SOM AQUÍ perquè volem viure a Catalunya en català, acompanyats pels qui també ho volen. No volem fingir com uns hipòcrites, ni canviar de llengua quan ens interpel.lin, ni agenollar-nos mai més per pidolar els nostres drets i les escorrialles que sobren de la riquesa generada a casa nostra amb tant d’esforç.

SOM AQUÍ perquè aquest poble, el nostre, sencer i agermanat malgrat les diferències, té un horitzó comú: la INDEPENDÈNCIA. Sabem, perquè portem acumulada la saviesa dels segles, que no n’hi ha prou amb desitjar-la, que ens hem d’unir i posar d’acord per aconseguir-la. Organitzats en xarxa, amb intel.ligència i sense treva, passarem del crit reivindicatiu a l’acció constant, rítmica, tenaç fins conquerir la llibertat que mereixem.

SOM AQUÍ perque compartim amb el nostre poble la certesa que a la independència s’hi arribarà quan superem les nostres divisions. Ja no s’hi val dir amb aquests sí i amb aquells no. Si volem el mateix, TOTS plegats hem de fer pinya. TOTS tenim un lloc reservat, dels pacífics als guerrers, dels funcionaris als estrategues, dels obrers als empresaris. El teixit humà de Catalunya és, sortosament, molt ric en la seva diversitat. La línia divisòria entre nosaltres només existeix entre els partidaris de la llibertat i els qui sense embuts ni vergonya ens volen sotmesos a Espanya o col.laboren amb l’enemic per por o per interessos de poder. Més clar aigua.

La baralla per dir l’última paraula deixem-la, doncs, per als partits polítics. Ells, com el seu nom indica, estan partits…nosaltres, el poble, hem de ser sencers.

SOM AQUÍ perquè ja no direm mai més sí quan el que volem és dir no, perquè no ens arronsarem esporuguits ni claudicarem. Ningú no ens aturarà en el dret inalienable a ser nosaltres. Potser callarem per fora, sí, estratègicament, però bullirem per dintre i esclatarem coordinats quan l’ocasió ho mereixi. Hem perdut la por i, ara, solquem el mar amb veles desplegades i vent de cara. El nostre és el vaixell de la llibertat que navega cap a la nostra particular Ítaca, port l’anhelat, port de la INDEPENDÈNCIA.

Visca Catalunya lliure!!

LA CONSULTA DEL 10-A, UN DIA HISTORIC PER ELS CATALANS !!!

Ahir Diumenge a les 07.30 h del matí ja sortia de casa, en un dels semàfors que vaig parar vaig mirar el rellotge i vaig dir ... QUE AVIAT ÉS... I ÉS DIUMENGE !!!

En aquell moment vaig creure que estava fent una bestiesa però conforme anava pujant al Palau Sant Jordi anava creient que la bestiesa cada vegada era més real i que estava a punt de formar part d'aquells 10.000 catalans que vàrem participar en les consultes sobiranistes.

Una vegada allà dalt vaig reunir al grup de treball que havia format per aquell col.legi ( jo n'era el responsable) i a partir d'aquell moment ja va ser un somni fet realitat. Vàrem montar les dues carpes, les dues taules, les dues urnes, etc... i a partir de les 09.05 h vaig donar per obert el col.legi i la gent ja podia votar.

Bé, ja podia anar votant no està ben dit, ja estaven preparats per votar perquè en la primera hora ja portavem recollits prop de 120 vots entre les dues meses, i així vam anar fent fins a les 16.30h que vàrem tancar les urnes i tenim la xifra de 558 vots que la veritat era tot un èxit.
Acte seguit vaig baixar a la central que teniem al barri de Sants, el Centre Social de Sants del c/ olzinelles i allà i a partir de les 20.00h vàrem començar a fer l'escrutini i vàrem treure els vots desglosats.

TOTALS VOTS : 558
SI: 509
NO: 47
BLANC: 2

Aquí va acabar la meva jornada intensa en la que m'havia llevat a les 07.15 h i que creia que seria una bestiesa, aquí va acabar l'onada consultas sobiranistes fetes arreu del territori Català, aquí va COMENÇAR el nou camí que ens ha de guia cap a la Independència de Catalunya,
21.37 % de vot a la ciutat de Barcelona era irreal però a l'hora ens va ensenyar que no estem sols que els que treballem cada dia per aquest objectiu tenim gent al voltant que està amb nosaltres i aquesta és la recompensa a tot aquest l'esforç.

El 10-A tot un èxit, l'endemà, què passarà ?

Aquesta pregunta només la poden respondre la gent que està al govern, la gent que pot fer d'aquesta consulta el final del camí.
Amics i Amigues fem força perquè d'una vegada per totes aconseguim el que volem i no us deixeu enganyar per aquells que votan avui SI i dimecres diran NO, ni tampoc per aquells que portan molts anys al Parlament, molts anys a l'Ajuntament i que no han sigut capaços de treballar perquè la bandera de la llibertat es passegi pel nostre poble. Nomès hi ha una força politica que fa del independentisme el seu lema.

Moltes gràcies a tots per fer del 10-A un dia important per la història Catalunya.

Visca Catalunya !!!

He de tenir por de dir que sóc Català ?

No em d'oblidar que el manteniment col•lectiu d'una identitat, no
s'aconsegueix sense una defensa i una lluita democràtica, però
aferrissada pel seu manteniment, no valen falses esperances. Cal
seguir lluitant, cal seguir demostrant que el futur està en les
nostres mans i cal dir ben fort que Catalunya vol, i per sobre de tot
pot, esdevenir un nou Estat en el si de la Unió Europea.

No ens falten recursos, tenim tot el necessari per fer que les
següents generacions de tots nosaltres puguin gaudir d'una Catalunya
lliure i poder ben alt :

                                 " SOM CATALANS I PARLEM EL CATALÀ"

Adjunto una cançó d'un cantautor Català, desprès d’escoltar-la
entendreu que mai s’ha de perdre la vostra identitat.

http://www.youtube.com/watch?v=HPyuKCRniuU&feature=related

I recordeu allò que un dia va dir un senyor Valencià.

                                 " QUI PERD ELS ORÍGENS, PER LA INDENTITAT "

TOTHOM TÉ UN SOMNI.

Pensa en un somni,  pensa en un desig, pensa en INDEPENDÈNCIA!!!


  *  Hola em dic Quim i sóc de Barcelona, tinc 24 anys i des de sempre he tingut un desig, la llibertat nacional.  Mai havia posa't tanta èmfasi en aconseguir aquesta fita, però des de la manifestació del 10 de Juny del 2010, vaig entendre que Catalunya necessita gent que vol treballar pel país, vol treballar per aconseguir un somni; la INDEPENDÈNCIA.

Des del dia que vaig assabentar de la sentencia del Tribunal Constitucional vaig notar que Catalunya havia de fer un pas endavant i demostrar a la gent que no ens quedarem de braços plegats veien com ens deixaven sense allò que el poble català va aprovar en el seu dia, L 'ESTATUT D'AUTONOMIA.

Us animo a tots els que tingueu els mateix somni que jo a participar d'aquest blog per intercanviar opinions i pels que no defenseu la mateixa ideologia també us convido a participar-hi, ja que en la diversitat de les opinions es troba l'afany d'entendre's.

Contra el tancament de Som Radio !!!

Sense comentaris, els peatges que ens fan pagar per aconseguir la llibertat nacional, persones com en Fabià Rubió ens donen més forces per seguir lluitant per allò que volem i allò que algun dia serà nostra i que res ni ningú ens ho podrà treure.
 No hi ha millor resposta davant d'aquests atacs que la ignorància, ànims i intentar obrir una altra SOM RADIO perquè SOM CATALANS i  com diu la cançó:

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR I TORNAREM A VÈNCER.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

Salut i Barri!!!