El sentit de la vida.

       Si treballes forçat en una feina que no t'omple els teus anhels,
           no vulguis fer com l'estel que quan para el vent, cau al terra.
            Analitza el teu concient donant ordres a la ment,
             que t'ajuda on vols arribar per ser feliç en aquesta vida.
               No et deixis dominar pel que dira la familia,
               demostra la teva gran vàlua amb valentia i tenacitat
                i lluita contra l'adversitat que al final la faràs caure.
                 Ets intel.ligent,no tinguis por dels problemes solucionar,
                  amb una bona decisió arribaràs allà on vols anar.
                   Cadascú és com és essent dificil de canviar,
                     no vulguis fer l'inrevés de la manera de pensar,
                      ets una persona molt sensible per tant mai busquis l'impossible,
                       
             "fes un auto en el camí i trobaràs la solució a la fi".

1 MES...120 GRAUS !! ANEM PEL BON CAMÍ

Demà ja farà exactament 1 mes de l'operació que em van realitzar al lligament encreuat anterior del genoll esquerra i a dia d'avui ja puc assegurar que no és tant com sembla abans de començar... Com vaig comentar en l’anterior post, jo estava molt espantat però realment ... res és el que sembla perquè és molt més senzill. Desprès de fer solament 5 dies de recuperació activa més una sessió amb el fisioterapeuta privat puc anunciar que doblego el genoll a 120 graus i tinc una hiperextensió quasi completa (per tenir una idea arribar als 120 graus s'aconsegueix quasi bé als 2 mesos de recuperació i la hiperextensió completa als 2-3 mesos)
Ahir vaig fer la primera sessió amb el fisioterapeuta privat que disposo (no és que no estigui bé allà on vaig a fer la rehabilitació però una segona ajuda i d'un professional que treballa dia a dia amb jugadors professionals de futbol d'un equip català sempre és de gran valor) vaig entrar a la consulta doblegant uns 100 graus i vaig sortir al cap d'una hora i quart doblegant 120 graus, evidentment amb esforç i ajuda... fa molt i molt de mal que et vagin trencant les adherències que es fan a causa de la inactivitat de la cama però es pot aguantar tot per poder sortir de la millor manera possible.
Des de que vaig sortir de l'hospital he tingut dues amigues molt i molt especials "LES CROSSES". Segons las fases de recuperació s'haurien de deixar al mes i mig més o menys segons l'estat del pacient; en el meu cas i no se si també el de més gent, avui amb 24 dies desprès camino amb una crossa pel carrer i sense per casa...és molt important no caure en la confiança de veure que tot està bé i que ja estic recuperat perquè això tant sols podria empitjorar les coses i per tant perdre més temps de rehabilitació.

Fins aquí aquest nou post només volia informar del meu estat 3 setmanes desprès de passar pel quiròfan i si pot ajudar a gent que encara ara o més endavant a de passar per aquest tràngol doncs fer-los veure que no és tant greu com es diu i que en menys del que s’esperen tornaran a fer vida normal en la seva totalitat... tornaré a escriure quan passi a la tercera fase de recuperació.