Exactament la primera setmana d'Octubre del 2011 em vaig visitar el doctor de la Federació Catalana de Futbol per tal de què em diagnostiques d’on provenien les dolències que patia en el isquiotibial de la cama esquerra, la primera exploració va ser positiva i satisfactòria gràcies a un petit trencament fibril·lar que no m'hauria de portar molts entrebancs i amb unes setmanes de recuperació aquesta dolència desapareixeria.
Bé, dos dies abans d’haver d' anar a recollir l'alta per poder tornar a la meva activitat, la d’arbitrar partits setmana rere setmana, vaig notar unes molèsties al genoll esquerra i aprofitant la visita així li vaig fer saber al doctor i aquest amb molta saviesa i desprès de fer una exploració artificial amb va enviar fer-me una ressonància magnètica per sortir de dubtes, en aquell mateix moment ja vaig començar a patir pel fet de saber que tindria i si seria greu.
Al dia següent mateix em vaig dirigir al centre especialitzat per fer-me la prova indicada i al resultat.... bingo !!! Diagnòstic confirmat : Trencament de menisc de la cama esquerra i per tant operació el més aviat possible; l’ operació va arribar com a regal de Nadal, el 27 de desembre el 2011 ( us comento que no va ser el mateix metge el que va diagnosticar, al que em va fer la prova com tampoc el que em va acabar operant ).
El pre-operatori i l'entrada a la clínica va anar molt bé tot indicant-vos que tenia molta por, por de què? -em deien alguns; doncs por del que passaria més tard, però alguna cosa dins meu deia que no sortiria tot bé i així ho vaig fer saber a les persones més properes a mi.
El pre-operatori i l'entrada a la clínica va anar molt bé tot indicant-vos que tenia molta por, por de què? -em deien alguns; doncs por del que passaria més tard, però alguna cosa dins meu deia que no sortiria tot bé i així ho vaig fer saber a les persones més properes a mi.
Ja a quiròfan i amb l’epidural posada (sense cap dolor) i va ser quan el traumatòleg amb totes les eines dins del meu genoll es va girar cap a mi i va dir: " Joaquim mira el monitor que tens davant, això és el menisc; com pots veure està en perfecte estat i si faig mitja volta amb la càmera veuràs que es el lligament creuat anterior el que està trencat totalment" en aquells moments la única reacció que vaig tenir va ser " i no m'ho pot arreglar ara mateix ja que estem posats ?” a resposta va ser un no rotund ja que es una operació més complexa del que estava previst; va ser quan per mi el món es va acabar durant uns segons.
A la tarda i amb els meus, intentant entendre la noticia va venir el metge i amb va dir que amb tornaria a operar de LCA. Evidentment jo vaig dir que no em voldria tornar a operar i preferia quedar-me com estava però el dia 2 de Gener de 2012, TV3 va fer un reportatge d’en " Soufian, el nen que volia volar " segur que molts de vosaltres l'haureu vist, doncs aquell nen va ser qui sense voler amb va donar les forces necessàries per dirigir-me de nou al metge i fer-li saber que havia canviat d'opinió i que preferia passar per quiròfan i arreglar el meu malmès genoll. Us informo que ja tinc data fixe i aquesta es el proper 14 de febrer, us explicaré quelcom anat el tema.
La finalitat de tot plegat i d'aquesta història és que alguns afortunats tenim l'oportunitat de lluitar per allò que volem i altres no poden, que alguns afortunats no som conscients que a la vida hi han moltes adversitats però que només n’hi ha una que no la podem superar i tots sabeu quina es, així que per tant deixem de queixar-nos tant de la nostra vida i aprofitem les estones que tinguem per disfrutar de les oportunitats que la vida ens dóna per ser més persones dia rere dia. Aquesta és la meva historia però segur que es la història de molta gent, ells han decidit no escriure-la però que segur i molt segur que pensem igual. La vida només té un significat i una frase que la defineix :
"Viu disfrutant del que fas però mai perdis l'esperança de ser allò que un dia vas somiar ser"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada